Ens trobem davant d’un ofici, el de raier, que ve de lluny: el transport fluvial de fusta.
La fusta ha estat i encara és un dels materials més importants utilitzats per a la construcció, i durant el creixement de les ciutats i dels pobles al llarg dels segles ha esdevingut matèria primera i necessària. Els raiers la transportaven lligada i fent-ne alhora una embarcació. Eren els únics mariners d’aigua dolça que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven pel riu Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destí de la mercaderia: La Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa i Amposta, principalment.
La fusta era seleccionada en origen als boscos pirinencs i era la serradora de la zona qui endegava l’aventura del raier: els picadors talaven els boscos seleccionats i arrendats al terme municipal o als seus propietaris prèviament, els talladors, ajudats de les mules i els matxos, duien els troncs fins a l’aigua, i els raiers empenyien la fusta riu avall barranquejant (ajudats de la ganxa, eina per excel·lència del raier) i muntàven el rai per portar-lo al seu destí.
Trobem els primers textos de raiers catalans a les ribes del Noguera Pallaresa en una època un tant moderna gràcies a Francisco de Zamora i al seu llibre “Diarios de los Viajes hechos a Cataluña” de la segona meitat del segle XVIII, tot i que l’ofici ja es feia des d’uns segles abans. Hi ha testimonis escrits del transport de fusta pel riu Tajo de finals del segle XV, i no és doncs d’estranyar que el transport fluvial de fusta també es dongués en altres conques fluvials de la península a més a més de la nostra, la Noguera Pallaresa.
Era en aquella època gloriosa del segle XVIII en què molts dels arbres tallats a la muntanya i esdevinguts rais passaríen a conformar galions per l’armada espanyola, com bé reflecteix Jacint Verdaguer al seu poema “Cançó del Raier” que un cop musicat l’any 1919 per mossèn Tàpies es convertí en l’himne de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa.
Eren doncs els raiers els qui transportaven la fusta per encàrrec dels boscos pirinencs fins al port fluvial de destí.
Els picadors, en origen, talaven els pins o avets seleccionats i, amb ajuda dels tiradors, els destres conductors dels matxos i mules, conduïen la fusta fins a la riba dels rius o bé dels barrancs. Entrava aquí l’experiència dels raiers a l’hora de barranquejar la fusta pels rius de muntanya; amb l’ajuda de la seva ganxa movien els troncs des de la riba del riu fins que el corrent de l’aigua i l’amplitud del riu pogués dur els troncs o les bigues fins a l’emplaçament conegut com a enraiador, un lloc on podíen treure de l’aigua la fusta per acabar d’esquadrejar-la i posar-la en ordre per muntar els rais.
En tenim testimoni gràfic gràcies a un altre fill de la Pobla de Segur, en Ceferí Rocafort. Va néixer a La Pobla de Segur el 1872 i l’abandonà tot just acabats els primers estudis per anar a ampliar-los a Barcelona, però en els seus anys de joventut i gràcies a formar part del Centre Excursionista de Catalunya retornà al Pallars i ens deixà una gran obra amb “Excursions pel Pirineu i pel pla de Lleida”, un recull d’escrits en el qual trobem, al capítol 13 “Els raiers. Transport fluvials de fusta en comarques lleidatanes”.
Pocs anys més tard de les excursions de Ceferí Rocafort , cap a les primeres dècades del segle XX, la feina del raier als Pallars i a la Noguera Pallaresa començà la davallada. Tot va començar a canviar amb l’arribada de la llum i la construcció de les preses hidroelèctriques.
La construcció de les carreteres per fer arribar la maquinària necessària per a la construcció de les preses, i l’arribada de camions de gran tonatge, feren canviar el transport fluvial pel transport per carretera, que abaratir costos i estalviava temps als empresaris.
Així doncs és per la pèrdua d’aquest ofici de gran importància a les nostres contrades que ha esdevingut l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol,
Som una associació cultural sense ànim de lucre i un dels principals objectius que ens mou és la recuperació i promoció del patrimoni cultural i històric d’aquest antic ofici, el qual sense la creació de l’associació s’hauria perdut.
L’Associació existeix des del 1979, quan un grup de persones de La Pobla de Segur i del Pont de Claverol decidiren iniciar la recuperació de la seva memòria històrica, de l’ofici raier, el qual havia estat realitzat durant molts anys pels seus avantpassats.
L’interès de tot aquell grup de gent, descendents o no d’antics raiers, va fer possible que avui dia es mantingui tan present l’antic ofici de raier que durant anys es va dur a terme per rius com la Noguera Pallaresa.
Una de les formes mitjançant la qual l’Associació manté viu el record d’aquest antic ofici, és gràcies a la celebració anual de la Diada dels Raiers que se celebra el primer cap de setmana de juliol, en la que es rememora, mitjançant la tradicional baixada amb rai, l’ofici de raier.
Com més endavant veurem, hi ha altres formes de promoure la cultura raiera que realitzem a partir de l’associació, com per exemple l’Espai Raier, un espai multidisciplinar que té com a principal objectiu divulgar la cultura raiera.
Per altra banda, al 1989 es va crear l’Associació Internacional, integrada per associacions legalment constituïdes i que representen un riu amb tradició pel que fa a les activitats forestals i de transport fluvial de la fusta. Mitjançant aquesta plataforma, l’Associació ha tingut l’oportunitat d’assistir a trobades internacionals o assemblees per arreu d’Europa que organitza l’Associació Internacional, i s’han dut a terme baixades de rais per rius que no siguin la Noguera Pallaresa. S’intenta també, potenciar des de l’Associació la relació amb altres Associacions de Raiers properes com els Raiers de Coll de Nargó, i altres associacions de la resta de l’Estat espanyol com l’Asociación Cultural de Almadieros Navarros.
L’any 2003, l’Associació va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya per la dedicació en mantenir viva la tradició i la cultura catalana.
“Som Raiers” aquesta és la motivació que ens guia a continuar treballant i desenvolupant la feina que fem des de l’Associació, i també gràcies a tots els socis, sòcies i tota la gent que de forma desinteressada fa possible reviure aquest ofici perdut tan important en el nostre territori.
Actualment, l’Associació compta amb més de quatre-cents socis i sòcies que ha anat augmentant gradualment al llarg dels anys.
Plaça de les Pobles, s/n
25500, La Pobla de Segur
De dimarts a diumenge
de 11.00h a 14.00h
Dissabte (Trens dels Llacs)
també obert de 15.30h a 17.00h